divendres, 22 de maig de 2015

Qui som al club? Àlex


Avui us presentem a l'Àlex, un de les jugadors que s'han incorporat al llarg d'aquest últim any. 

Explica’ns algunes coses sobre tu i els jocs de rol.

Vaig començar a jugar a rol quan tenia 12 o 13 anys amb uns amics del col·legi, com qualsevol pot imaginar, essent tant petits no estem parlant de partides que destaquessin per les nostres interpretacions o per les histories que es desenvolupaven, però en qualsevol cas, es una
de les activitats que recordo amb més estima d’aquella època. Amb aquella edat m’encantava llegir llibres de barreja de fantasia i inicis de l’edat mitjana (elfos, orcos, combats amb espases, arcs,
etc.); i el nostre primer joc de rol (el RuneQuest) estava precisament ambientat com aquells llibres, per lo qual, jugar a rol era una forma de ser el protagonista actiu de la nostra pròpia novel.la. Això era
una sensació molt gratificant, sentir que la historia s’escrivia al mateix temps que la vivies i saber que era única. Lamentablement, el grup d’amics que jugàvem a rol ens vam separar amb el temps, cadascú va agafar el seu propi rumb i jo particularment ja no vaig tornar a jugar a rol fins ara fa molt poc, que vaig ingressar al Club Diogenes podríem dir que casi per casualitat. Recuperar la mateixa sensació que tenia ja fa més de 20 anys va ser molt important per mi, i la veritat es que espero continuar jugant i sentint això durant molt de temps.

Com vas arribar al club?

Després de uns quants intents molt poc seriosos de buscar un club de rol per recuperar la meva antiga afició; un dia que suposo estava més motivat de lo normal li vaig preguntar al meu antic company de rol que ens feia de màster, si coneixia algun club de rol a Tarragona. Jo sabia pel Facebook que ell encara jugava de forma regular, i encara que ell ho feia a Barcelona, pensava que pel fet de moure’s pel mundillo potser coneixia a algun a Tarragona. No hem vaig equivocar i em va donar el contacte del Club Diogenes. Vaig investigar una mica per Internet i va ser fàcil trobar l’email del president del Club, l’Albert; li vaig escriure i després de parlar-ho vaig anar a una partida per veure l’ambient.

Quina va ser la teva primera impressió sobre el club?

La gent del club que vaig conèixer a la meva pressa de contacte em va agradar a la primera impressió. Hi havia gent de la meva edat, lo qual ajuda molt, i tothom em va semblar agradable. Vaig veure clarament que no m’havia equivocat triant el club.

Que ens pots dir sobre la teva experiència al club?

La meva experiència esta essent molt positiva. Després de jugar unes poques partides de pressa de contacte em van posar a jugar de forma regular amb un altra taula on faltaven jugadors i la veritat es que les partides amb ells i l’ambient en general està essent fantàstic. De fet, recordo perfectament a la primera partida que vam jugar, una escena espectacular on vam riure molt (però de fer mal la cara de
riure), i vaig veure clar que precisament aquella era la raó per la qual volia tornar a jugar a rol; son aquests moments els que al final acabes recordant al mirar enrere; i el millor de tot es que des de
llavors, em tingut més moments com aquell. Un plaer jugar amb aquest grup de gent, no puc dir més.