divendres, 15 de maig de 2015

Qui som al club? Isthar


Avui us presentem a l'Isthar, una de les nostres jugadores, de la primera fornada que es van afegir al club.

Explica’ns algunes coses sobre tu i els jocs de rol.

No recordo com vaig saber què era un joc de rol, ni quan va ser el moment exacte en que van néixer en mi les "ganes de jugar a rol", però crec que devia rondar els 14 o 15 anys. Un dia, un amic de classe em va comentar que volia dirigir una partida d'Aquelarre (estem parlant de fa uns 15 anys ja), em va explicar de què anava, vam jugar un "pròleg" (llavors no tenia ni idea de què anava) i ja. Fins aquí es va quedar l'experiència. Crec que sempre recordaré aquell primer pròleg. 


Un parell d'anys més tard vaig començar a jugar amb uns amics de l'institut a tota mena de jocs: La Leyenda de los Cinco Anillos, Vampiro: La Mascarada, Mago: La Ascensión, Kult, etc., I a partir d'aquí, va començar una època en la que de tant en tant jugava alguna partida amb alguns amics, però poca cosa, sense continuïtat.

Els jocs de rol m'encanten. Per mi, és com llegir un llibre on tu ets el protagonista i pots prendre decisions que alterin el transcurs de la història. Així com quan llegeixes, "veus" què succeeix a les pàgines, amb el rol passa quelcom similar, però d'una manera molt més directa. A més a més, t'ajuda a connectar amb els companys de la teva taula, que es van convertint en amics, a conèixer-los, a treballar en equip... T'ajuda a desconnectar radicalment del dia a dia i a tornar descansat a casa i a les teves coses, tot esperant la propera partida. 

I ara mateix, després de portar uns anys treballant dins de la indústria dels jocs de rol, com a traductora, veus també tota la labor i l'esforç que hi ha darrere d'un títol. Allò que abans eren pàgines i pàgines de descripció del transfons, de creació de personatges, de regles... Aquells noms que gairebé mai es mira la gent a la pàgina de crèdits cobren més vida, tenen cara, son gent com tu i com jo, uns més "frikis" que d'altres, però han ajudat a crear això que tens entre les mans.


Com vas arribar al club?


Hi vaig arribar a través de l'Albert (Athal Bert, de Laboratorio Friki). Ens van presentar a unes jornades de rol a Barcelona i resulta que els dos érem de Tarragona. A partir d'aquí vam quedar alguna vegada per prendre un cafè i parlar de rol i ell va comentar com estava començant a crear el club Diògenes i quin pla tenien. Aproximadament un any més tard de tot això, ens va proposar a mi i a la meva parella de formar-hi part... i des de llavors que hi anem i puc dir que per fi, després de tant de temps, torno a tenir una "rutina" o dia setmanal de partides.

Quina va ser la teva primera impressió sobre el club?

El local em va encantar, en plena muralla i a la Part Alta de Tarragona, suficientment aïllat per evitar destorbar als veïns i amb unes sales diferents per poder coincidir diverses taules. I sobre la gent, doncs em van semblar una colla molt ben avinguda i que feia anys que es coneixien i rolejaven junts. Això sempre fa una mica de "respecte" , com en qualsevol grup de gent que fa molt que es coneixen i arribes tu, que ets la nova. Però tot això es va anar desfent aviat conforme vaig anar coneixent i tractant a la resta de membres, que ens van acollir als nous amb els braços oberts i fent-nos sentir com a casa. Així que estic contentíssima!


Que ens pots dir sobre la teva experiència al club?

La meva experiència és totalment positiva. He conegut a gent nova i qui en algun moment era simplement un company de taula, poc a poc s'ha anat convertint en "col·lega" o fins i tot amic. Hi ha la possibilitat de canviar taules, dies... el fet que cada X temps s'anunciï que hi haurà una partida nova de "tal" cosa... M'agrada l'activitat que hi ha. A més, és graciós de veure com alguna vegada hi han membres que porten algun manual o suplement dels que he traduït... i és una llàstima! Perquè moltes de les aventures oficials o les característiques de certs personatges o éssers les conec i no puc jugar-hi! Algun dia, quan hagi passat més temps, espero poder asseure'm i jugar-les.