dijous, 7 de maig de 2015

Qui som al club? Albert


Volem començar una nova sèrie de post sobre qui som els membres del club i compartir algunes experiències amb vosaltres. Començarem per l’Albert, un dels fundadors i primer president del club.




Explica’ns algunes coses sobre tu i els jocs de rol.


Hola, soc jugador de rol des dels 14 anys i ja en tinc 39, així que porto jugant 25 anys ja. He jugat a una gran quantitat d’ells i reconec que son una de les meves passions. Actualment tinc un blog de jocs de rol : el Laboratorio Friki , els utilitzo regularment a la meva feina i estic escrivint un joc de rol en un mon inventat amb alguns jugadors del club. 



Com vas arribar al club?


No vaig arribar al club, el vaig fundar. Abans del club ja jugava regularment a casa d’un amic. Un altre membre del club i jo teníem el neguit de que per salvaguardar la nostra partida setmanal el millor era no haver de dependre de ningú a l’hora de tenir un lloc on jugar i vam estar explorant les possibilitats d’aconseguir un local. Quan vam trobar la possibilitat de poder gaudir del local de l’AVPA col·laborant amb ells vam decidir fundar una associació i tractar de que les possibilitats que podíem gaudir nosaltres poguessin beneficiar a més persones responent a una necessitat que no es donava a Tarragona: Recolzar als jugadors de rol que no tenien local, o no tenien grup i difondre els jocs de rol de manera seriosa. Així que 6 amics vam fundar el club l’any 2012  i 3 anys més tard ja en som 23 membres. 



Que ens pots dir sobre la teva experiència al club?


La meva experiència es positiva tot i la feina que implica estar a la junta directiva. Ser el president de l'associació es quelcom més que jugar amb els teus amics i et toca lidiar amb coses distintes. Però estic molt satisfet. Cada cop que un jugador troba taula, o un grup un joc on jugar m'alegro molt. I a més a més m'encanten les jornades que organitzem.
Una de les coses que més por em feia era haver de deixar de jugar amb el meu grup de jugadors consolidat, però vam haver de dividir-nos per donar cabuda als nous membres que s’apuntaven al club. Però amb el temps s’ha vist que no era gens greu, ara juguem amb gent nova i estic molt content dels meus companys de taula. També m’ha servit per conèixer gent molt maca tot i que no jugui habitualment amb ells.